Rehabilitació energètica dels edificis
"L'energia més barata és aquella que no es consumeix"
La Rehabilitació Energètica d’un immoble inclou totes aquelles actuacions que milloren les prestacions de l’edifici per tal que aquest, no necessiti consumir tanta energia per aconseguir el mateix confort.
Quins són els principals àmbits de consum a la llar?
Sabies que...
més del 50% de l’energia que consumim a la llar es dedica a mantenir la temperatura interior.
(calefacció 44% i aire condicionat 7%. Font ICAEN 2020)
Millorant l’aïllament tèrmic de façanes, obertures, cobertes... així com millorant les prestacions de les finestres i proteccions solars, tenim un important marge d’estalvi energètic.
Per on s'escapa l'energia?
Sabies que...
L’envolupant tèrmica d’un edifici la formen totes aquelles superfícies que separen l’interior de l’habitatge de l’exterior.
Sovint l’anomenem “la pell” de l’edifici. Està formada pel conjunt de façanes, finestres, porta exterior, teulada… etc. i la seva funció principal és evitar que la calor s’escapi a l’hivern i que entri a l’estiu.
En edificis independents, cobertes i façanes són les principals superfícies per on s’escapa l’energia.
Als habitatges en bloc, en canvi, façanes i finestres són les principals superfícies d’intercanvi tèrmic.
Com podem evitar que s’escapi l’energia?
Millorant les prestacions de l’envolupant tèrmica de la nostra llar evitarem que l’escalfor s’escapi a l’hivern o que la nostra casa es sobreescalfi excessivament a l’estiu.
Aïllament i millores en façanes
Les façanes acostumen a ser la superfície amb un intercanvi tèrmic total més elevat. Millorar-ne les prestacions ens aportarà confort a la llar, eliminació dels problemes d’humitats per condensació i importants estalvis energètics.
Aïllament tèrmic per l’exterior: El Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior (SATE), és segurament la opció més eficaç per reduir l’intercanvi tèrmic amb l’exterior. Consisteix en la col·locació de plaques rígides de material aïllant sobre la superfície exterior de la façana, seguit de diverses capes de revestiment protector.
Aquest sistema ajuda a reduir les pèrdues de calor a l’hivern i a mantenir la frescor a l’estiu, redueix les oscil·lacions tèrmiques a la llar i elimina tots els ponts tèrmics i humitats per condensació.
Amb el SATE aconseguim reduir significativament els costos energètics (entre 20 i un 40% en funció de la tipologia i de la zona climàtica) i augmentem el confort de la llar.
Si aprofitem per aïllar quan hem de pintar o reparar la façana la inversió no és tan elevada, ja que una part important de la factura és la instal·lació de bastides i despeses generals dels acabats.
Aïllar les façanes per la seva cara interior és una bona opció en situacions on no és possible o pràctic instal·lar aïllament per l’exterior.
Aquesta opció implica la col·locació d’un aïllament tèrmic a la superfície interior de la façana, seguit d’un revestiment adequat (plaques de cartró guix, encadellat de fusta, etc.). La col·locació d’aïllament proporciona millores significatives en l’eficiència energètica i confort de la llar.
És especialment adequat en el cas que es faci una rehabilitació interior de l’edifici, ja que el trasdossat interior permet fer el pas de les noves instal·lacions elèctriques sense necessitat de fer regates. També pot ser una bona solució en el cas dels blocs de pisos, quan no és possible posar d’acord la comunitat per aïllar per l’exterior o en edificis protegits, quan no es pugui modificar l’aspecte exterior de la façana.
Aquesta opció resulta efectiva quan tenim grans superfícies de façana amb una cambra d’aire neta i ininterrompuda. En canvi, per façanes amb un nombre elevat de ponts tèrmics o amb una cambra amb restes d’obra o material aïllant antic pot no aportar beneficis significatius.
Caldrà l’anàlisi d’un tècnic per determinar si val la pena o no implementar la mesura. Els principals avantatges són la facilitat i rapidesa d’implementació i que no modifica l’aspecte exterior ni interior dels edificis.
Aquelles façanes que es sobreescalfen molt a l’estiu i traslladen aquesta calor a l’interior (habitualment façanes est i oest que no compten amb cambra d’aire o aïllament tèrmic suficient) es beneficien molt de la incorporació d’una capa ventilada. Les façanes ventilades consisteixen en la incorporació, per la cara exterior, d’un sistema de muntants metàl·lics als que se’ls hi fixa unes lloses (n’existeixen de diversos acabats i materials), creant una cambra d’aire entre les lloses i la façana original, per la que hi circula l’aire.
Amb aquest sistema s’aconsegueix tenir unes façanes molt més fresques a l’estiu. Si a més, en aquesta cambra ventilada li incorporem material aïllant (SATE), tindrem també, una façana amb molt bones prestacions per a l’hivern.
Aïllament i millores en cobertes
La coberta és la superfície amb més intercanvi tèrmic per metre quadrat amb l’exterior. Millorar-ne les prestacions ens aportarà confort i estalvis energètics.
El Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior (SATE), és una de les opcions més eficaces per aïllar les cobertes. Aquest sistema consisteix en la col·locació d’un sistema de plaques rígides de material aïllant sobre la superfície exterior de la coberta, seguit d’una capa d’acabat exterior trepitjable (en el cas de cobertes planes) o rastrells de fusta i teules (en el cas de cobertes inclinades).
Per cobertes planes, existeixen sistemes de llosetes prefabricades, amb una capa inferior d’aïllament i una superior de formigó drenant, de fàcil col·locació i ràpida execució.
L’aïllament per l’exterior de la coberta, ajuda a reduir les pèrdues de calor a l’hivern i a mantenir la frescor a l’estiu. Aconseguint, també reduir els costos energètics.
Aïllar les cobertes per la seva cara inferior és una bona opció especialment en situacions on no és possible o pràctic instal·lar aïllament per l’exterior. Aquesta opció implica la col·locació d’un aïllament tèrmic seguit d’un revestiment adequat, que pot ser plaques de cartró-guix, formant un fals sostre.
El sistema proporciona millores significatives en l’eficiència energètica i confort de la llar. És especialment adequat en el cas de les rehabilitacions interiors, ja que el trasdossat interior permet fer el pas de les instal·lacions elèctriques sense necessitat de fer regates. I en el cas dels blocs de pisos, no cal posar d’acord tota la comunitat. Cal tenir en compte que l’alçada lliure de l’espai interior es redueix en uns 10 cm.
Aquesta opció és la més habitual per aquells edificis amb golfes perdudes amb envanets conillers.
Consisteix en la incorporació de material aïllant projectat (cel·lulosa, espuma de poliuretà o altres) mitjançant diversos orificis, per la cara exterior o cara interior de la coberta, als quals se’ls hi injecta, a pressió, el material aïllant. Els principals avantatges són la facilitat i rapidesa d’implementació i que no modifica l’aspecte exterior ni interior dels edificis. Aquest sistema ajuda a reduir les pèrdues de calor a l’hivern i a mantenir la frescor a l’estiu. Aconseguint, també reduir els costos energètics.
Per a cobertes que reben una forta radiació solar, es pot considerar la creació d’una cambra d’aire ventilada per convertir-les en cobertes ventilades.
Això pot realitzar-se incorporant rastrells de fusta sota les teules (en cobertes inclinades), assegurant que el sostre mort té una bona ventilació creuada o afegint un paviment ventilat a cobertes planes.
Aïllament i millores en obertures
Una de les principals mesures de rehabilitació energètica és la substitució dels vidres simples de les finestres per doble o triple vidre amb cambra d’aire. Es recomana que la cambra tingui un gruix d’entre 14 i 16 mm per garantir un aïllament òptim. A més, l’ús de vidres amb tractament baix emissiu (Low-E) té un estalvi energètic més elevat i un període de retorn inferior. Per a finestres que reben molta radiació solar a l’estiu però poca a l’hivern, es poden utilitzar vidres amb control solar, els quals reflecteixen els rajos solars per evitar el sobreescalfament a l’interior, millorant el confort de la llar durant els mesos més calorosos.
En funció del gruix del marc, a vegades no cal substiutir-los, alhora de canviar els vidres originals per uns amb una cambra més ampla.
Tot i que les fusteries no ocupen més del 30% de la superfície de la finestra, molt sovint és recomanable la seva substitució, especialment per aquelles fusteries d’alumini sense ruptura de pont tèrmic o aquelles amb problemes d’estanquitat. Els marcs d’alumini amb trencament de pont tèrmic, les fusteries de PVC amb triple cambra o les fusteries de fusta, ens proporcionaran un bon aïllament tèrmic i acústic. Les finestres batents o oscil·lobatents són més estanques que les correderes, ja que tanquen millor contra les filtracions d’aire.
A més, és fonamental mantenir en bon estat les juntes d’estanquitat (gomes o segelladors) per garantir que no hi hagi pèrdues d’aire, i assegurar-se que les fusteries estiguin ben segellades per maximitzar l’eficiència energètica i el confort interior.
En zones properes al mar, a més, cal aplicar tractaments específics (anticorrosiu) als marcs.
Durant els mesos d’estiu, és essencial evitar que la radiació solar incideixi directament en els vidres de les obertures, ja que això provoca un important sobreescalfament interior degut a l’efecte hivernacle. Per evitar-ho, cal bloquejar aquesta radiació abans que arribi al vidre; un cop els rajos solars l’han travessat, l’efecte hivernacle ja s’ha produït. Per aquest motiu, les proteccions han d’ubicar-se sempre a la cara exterior de la façana.
Això es pot aconseguir instal·lant tendals, persianes o ombracles, així com plantant arbres de fulla caduca, situats estratègicament per mantenir els vidres a l’ombra. A més, és recomanable que aquestes proteccions siguin mòbils o ajustables, permetent l’entrada de radiació durant els mesos d’hivern, quan podem beneficiar-nos de l’escalfor solar.
Les proteccions interiors són especialment adequades per a l’hivern, ja que ajuden a reduir les pèrdues tèrmiques. Els porticons de fusta, per exemple, augmenten l’aïllament del vidre i és recomanable tancar-los a la nit per evitar que s’escapi l’escalfor de la llar. També les cortines gruixudes milloren l’aïllament tèrmic i bloquegen les infiltracions d’aire fred, contribuint a mantenir un ambient càlid i confortable dins de casa. A l’estiu, tot i que protegeixen de la forta radiació solar estival al ser un element col·locat per l’interior, el seu efecte no és tan significatiu com les proteccions solars exteriors.
Tractament de ponts tèrmics
Els ponts tèrmics són aquelles zones en l’envolupant tèrmica de l’edifici on l’aïllament (o cambra d’aire) està interromput o molt disminuït. En aquestes zones l’intercanvi de calor entre l’interior i l’exterior és molt més elevat que a la resta de la pell de l’edifici. Exemples típics de ponts tèrmics són els massissats de façana com pilars embeguts al mur, contorns de finestres o cantonades, trobades entre façana i coberta…etc. Aquestes superfícies tenen una transmitància tèrmica molt més alta que les parets amb cambra d'aire. Això no només provoca pèrdues de calor, sinó que sovint genera problemes d'humitats i floridura per la condensació (és molt habitual trobar llars amb problemes de floridura en el contron de les finestres).
Una bona manera de detectar els ponts tèrmics és utilitzar una càmera termogràfica. A l'hivern, si fem una termografia des de l’exterior amb la calefacció encesa, podrem identificar les superfícies amb una temperatura més elevada, mostrant per on s'escapa l'escalfor.
Una solució habitual per eliminar els ponts tèrmics és aplicant una capa d’aïllament tèrmic a l’exterior de la façana o coberta, el conegut sistema SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior), que millora la continuïtat de l'aïllament i elimina tots els ponts tèrmics.
Vols rehabilitar la teva llar?
Simulador energètic
Introdueix les dades del teu immoble i mira com en pots millorar l’eficiència!
Ajuts i subvencions
Descobreix les diferents ajudes i subvencions existents per a la rehabilitació energètica
Tècnics qualificats i gremis professionals
Troba els professionals que t’acompanyaran en la rehabilitació de la teva llar.